FELICITATS RAMON.

Dissabte va tenir lloc la 4rta. edició de la Nit del Comerç a Rubí, una de les novetats d'aquest any ha estat el reconeixement als dependents i dependentes de botigues de la nostra ciutat que han fet d'aquesta feina, la seva feina per tota una vida. La iniciativa és molt positiva i l'encert d'aquest any ha estat triar la persona del Ramon Bellver. El Ramon el conec des de fa molts anys, diria que de sempre a l'igual que la seva dona, el reconeixement és més que merescut pels seus gairebé 42 anys treballant a la farmàcia Batallé. Felicitats a ell i a tots el que van obtenir un guardó.

Però felicitats també al Ramon per la seva intervenció. La millor intervenció de tota la nit, una intervenció que va fer de cor, emocionat, amb aquella fina ironia que el caracteritza quan diu les coses, sense ofendre i agraint a tots el reconeixement.

El Ramon va defensar en primer lloc la feina de dependent i la necessitat de la seva professionalització, però alhora va advertir que una professió ha de tenir una justa remuneració. Va defensar la necessitat de dir sempre bon dia, pràctica que en alguns comerços certament s'ha perdut i va comparar la seva professió de dependent vers a la de caixer, que és el que hi ha per les grans superfícies.

També va aconsellar als propietaris dels comerços a ser exigents amb ells mateixos i la seva activitat, i mantenir i actualitzar l'oferta, tenir una bona dependència i formar un equip entre propietaris i treballadors. Va venir a dir "jo guanyo el mateix, si venc o no, però quan més venc més content estic". Tota una declaració de principis.

Va parlar també de la competència de les grans superfícies i va tornar a defensar el tracte personal com la millor arma, i el conèixer el client i aconsellar-lo en allò que realment necessita, però tornem per això calen professionals de la venda.

Tothom va comentar la seva intervenció, va definir la que és una bona política comercial a nivell de ciutat. Molts van comentar que podria assessorar i donar cursos, tant de bo, però el que realment compta és que ell tingui la mateixa il·lussió que el primer dia per posar-se darrere el taulell i dir bon dia, com està que necessita, aquí ho té moltes gràcies.

Un discurs fantàstic, el millor de la nit. Moltes felicitats Ramon

Ensopegada elèctrica.

El dia 23 de juliol Barcelona va viure una apagada elèctrica provocada per una cadena d'errors en els sistemes de protecció elèctrica, així com una manca d'inversió en xarxa, de fet tot l'estiu l'hem seguit aquesta apagada i el debat sobre la manca d'inversió i la manca d'infrastructures. El motiu d'aquest primer post després de les vacances d'estiu és parlar de l'apagada elèctrica però no a Barcelona, l'apagada elèctrica a Rubí.

A Rubí no va haver apagada elèctrica el juliol, però la primavera de l'any 2004 teníem un risc molt gran de que hi fos, en una reunió amb responsables de FECSA-ENDESA que vaig mantenir en companyia de Pere Sió coordinador de l'IMMA aquests ens van advertir que la xarxa de Rubí estava saturada i que no podria resistir puntes de consum elèctric ni el creixement continu de la demanda domèstica i industrial de la nostra ciutat. També se'ns va informar que en cas d'una averia en el transformador no hi havia un sistema alternatiu que permetria reestablir el consum en poc temps. Si fa o no fa a Rubí ens advertien del mateix que ha acabat passant a Barcelona, saturació de la xarxa, manca d'alternatives per garantir el reestabliment del consum. Això passava en una ciutat que té dues importants sub-estacions elèctriques en el seu territori.

De seguida vàrem preguntar que calia fer i l'opció era simple, l'Ajuntament havia d'autoritzar la connexió d'un nou transformador que ja estava instal·lat ( des de l'incident de la nevada del desembre de 2001) i que ningú havia fet encara tot i la situació de saturació de la xarxa. Per què no s'havia de fer aquesta connexió vàrem preguntar i la resposta va ser que calia una nova línia de mitja tensió que havia d'unir les dues sub-estacions per garantir el consum i que la regidoria d'IC-V i la pressió anti línies elèctriques no volien.

Al final el setembre de 2004 l'Ajuntament va signar un conveni amb FECSA -ENDESA de soterrament de línies de baixa i mitja tensió ( que no s'ha desenvolupat del tot en el calendari previst 2004-2007) i els tràmits administratius per poder connectar el nou transformador.

No sé si vàrem evitar o no una apagada a Rubí, però vam ser rigorosos i vàrem assumir les crítiques de col·lectius anti línies elèctriques per actualitzar la nostra xarxa i garantir energia a la ciutat que creix en activitat econòmica i en habitants.