dimarts, de desembre 05, 2006

UN PAÍS D'EMPRENEDORS

El caràcter emprenedor sempre ha estat un tret característic de la societat catalana, com també ho és la cultura de l'esforç. Sembla ser que ara estem en una etapa on es prefereix un treball en el sector públic o en una entitat de crèdit determinada vers a la iniciativa personal o el risc emprenedor.

El caràcter emprenedor no vol dir ser empresari, són emprenedors tots aquells professionals i treballadors que han de prendre decisions en un àmbit d'incertesa, és a dir, que es poden equivocar, però que si encerten, l'empresa o projecte en qüestió avança.

Durant una trobada amb companys de CIU vàrem coincidir que en aquests moments Catalunya és un país anestesiat, que falta dinamisme, il·lusió i ambició per anar més lluny. Ens fa falta aquesta cultura de l'esforç, aquest caràcter emprenedor que assumeix el risc d'equivocar-se però que vol anar a més.

6 comentaris:

Cristina ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Cristina ha dit...

Però Xavier, es que no t'has aturat a mirar la quantitat d'impostos que ha de pagar autònom?, es que no saps encara la de permisos que es necessiten? per no parlar de la baixa cotitzacio a la seguretat social? Quanta gent dels seus locals volen fer vivendes i no es concediexen cel.lules? Ara les empreses familiars, si la teva mare t'ajuda voluntariament o la filla ja està l'inspector de treball radera. No Xavier, no es cert que no seguim sent un pais d'emprenedors, es que ja no s'ens deixa ser-ho, pero a cada casa, a cada xarrada entre amics, sempre hi ha aquesta flama encesa. No em serveix que em contestis que per aixó estan les ajudes, perque no arriven mai i sovint la gent es perd entre la burocracia. Per a qualsevol moviment que fem en aquesta vida, hi ha una máxima que no es pot perdre mai que es "Take it easy" (Fes-ho fàcil).Cristina

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Benvulgut Xavier, es que no t'has aturat a sumar la gran quantitat d'impostos que paga un autonom? no has fet numeros de la precaria paga que els hi queda un cop es jubilen? i ni parlar te de que quan aquets es fan mal, cobran miseria i companyia? T'has mirat també els numbrosos permisos que s'han obtenir abans d'obrir una porta d'un comerc? No puc creure que tot aixó no ho hagis tingut en conte. Et puc asegurar, Xavier, que aquet poble català o no, no ha perdut l'essencia. Llarges tardes de diumenge en donen la rao quan a l'hora del cafè no es parla d'un altre cosa o be, quan entre els amics algun de nosaltres truntolla a la fenia, realment creus que la nostra ment no s'en va volant al nostre propi negoci? t'equivoques Xavier som i serem emprenedors, però no ens ho poseu fàcil, gens fàcil. Llibertat d'horaris als centres comercials, mira, tal i com anem, es preferible conservar allo que encara tenim i si no que li preguntin al textil i a tots es tallers que han tancat. Sovint don la sensacio que tant a ajuntaments com a Generalitat incloent tambe el govern central, l'unic que volen es cobrar. Hi ha una máxima que diu Take it easy. (Fes-ho fàcil)Cristina.

Xavier Reinaldos ha dit...

Els comntaris que no hi són eren repetits de Luca i Cristina

Anònim ha dit...

Bon día Xavier, vaig tenir problemes a l'hora de publicar-los, de fet, jo fins avui, no els he vist, per aixó hi havien tants, si vols i com que son semblats, pots esborrar el que millor et sembli, al igual que aquet que es tan sols una manera de comunicar-me amb tu. He vist que tal i com tens el blog, només deixa veure un cert nombre de articles i crec, que un blog com aquet, en el que ademés en el que escrius amb continuitat, hauries de modificar el nombre de entrades per a que et sortisin totes. Hi ha una opció que t'ho permet fer. Es més fácil per la gent si els veu tots seguits que si han d'anar a cliclar al arxiu. Crec que es una gran idea que hagis fet un blog a on ens poguen expresar lliurement sobre com veiem les coses del nostre poble, per aixó felicitats i t'animo a que segueixis fent-lo, encara que al principi no el visiti ningú o no et deixin comentaris, m'agrada molt aquet estil de podriem dir "politica desde el cor" que pren el teu blog, perque no es fa pesat de llegir i no sembla gaire propagandistic, per cert , a qui ho pugi llegir, no sóc de convergencia. Moltes gracies per escriure. Cristina