Divendres a la tarda al Castell de Rubí va tenir lloc la presentació del nº 50 del butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. L'acte era també la celebració del 25è aniversari de la publicació. 25 anys de recerca i de treball en la història de la nostra ciutat, en les arrels més profundes de Rubí. Felicitats per la vostra feina.
Durant l'acte en Jordi Vilalta feia referència a una cançó de Raimon: "Qui perd els orígens, perd la identitat". Quina actualitat que té aquesta referència que va fer en Jordi Vilalta! Ara ens trobem en un moment en que alguns diuen que hem d'aparcar el debat identitari, hem de donar pas a la gestoria pública, es tracta segons diuen de donar bon servei, de gestionar bé.
En l'àmbit públic l'objectiu no és gestionar bé, això ja es dona per suposat, es tracta de transformar, de fer avançar, de fixar-se noves fites i aconseguir-les i això requereix de passió, d'estimació per la ciutat o el país, requereix d'humilitat i comprensió, i es requereixen fonaments, i els fonaments ens els dona en part la nostra història i la nostra identitat.
Saber d'on venim, que som i que representem. El pòsit de generacions que abans que nosaltres ja treballaven per la nostra ciutat i per el nostre país, gent que al voltant de la Riera, del Castell i de l'Església de Sant Pere han anat conformant la nostra realitat d'avui. Aquesta és la dimensió de la responsabilitat que tenim per exigir-nos més, per anar a més. No ens podem conformar ni resignar-nos amb el que som avui, perquè podem ser més.
Durant l'acte en Jordi Vilalta feia referència a una cançó de Raimon: "Qui perd els orígens, perd la identitat". Quina actualitat que té aquesta referència que va fer en Jordi Vilalta! Ara ens trobem en un moment en que alguns diuen que hem d'aparcar el debat identitari, hem de donar pas a la gestoria pública, es tracta segons diuen de donar bon servei, de gestionar bé.
En l'àmbit públic l'objectiu no és gestionar bé, això ja es dona per suposat, es tracta de transformar, de fer avançar, de fixar-se noves fites i aconseguir-les i això requereix de passió, d'estimació per la ciutat o el país, requereix d'humilitat i comprensió, i es requereixen fonaments, i els fonaments ens els dona en part la nostra història i la nostra identitat.
Saber d'on venim, que som i que representem. El pòsit de generacions que abans que nosaltres ja treballaven per la nostra ciutat i per el nostre país, gent que al voltant de la Riera, del Castell i de l'Església de Sant Pere han anat conformant la nostra realitat d'avui. Aquesta és la dimensió de la responsabilitat que tenim per exigir-nos més, per anar a més. No ens podem conformar ni resignar-nos amb el que som avui, perquè podem ser més.
1 comentari:
Tal i com tu dius, la tasca dels que treballen al sector públic no és nomès gestionar bè. Per tal de fer una bona gestió es necessiten bons gestors, i si reduïm el poder i la capacitat de tota l'administració al fet de gestionar, surt més a compte anar a l'escola de negocis ESADE per tal de votar el nostre governant, per damunt de qualsevol idea política. Però governar va molt més enllà. És tenir ganes de servir als governats per tal de fer-los més feliços, no quedar-se en administrar els seus impostos de la manera més eficient, perque per això podriem tenir empreses privades, i no polítics.
Publica un comentari a l'entrada