Avui des de l'IMMA ( Institut Municipal de Medi Ambient) hem presentat una campanya d'estalvi d'aigua. Ho hem fet d'una forma molt simpàtica i de fàcil aplicació. Felicitem les festes de Nadal amb una bossa especial estalviadora d'aigua. El funcionament és molt simple, es tracta d'omplir amb aigua i sal la bossa, col·locar-la en el WC i a partir d'aquell moment en cada descàrrega ens estalviem 1,5 litres d'aigua. Podem arribar a estalviar fins a 4.000 litres per usuari.
El canvi climàtic ja és un fet, en el nostre país ens trobem que tot i que plou la mateixa quantitat d'aigua, la pluja cau de cop i es concentra en pocs dies, p.e. al setembre en una nit a Rubí va haver una precipitació de més de 200 l. per metre quadrat, o com vàrem comprovar en la conferència que es va fer durant la Setmana del Medi Ambient les estadístiques també indiquen aquesta concentració puntual de les pluges que fa molt difícil el seu aprofitament.
L'aigua ja és un recurs escàs i penso que no estem actuant de forma decidida i valenta ( i parlo dels polítics), l'aigua no és un recurs il·limitat com pensen uns i que només calen infrastructures per garantir sense problemes el consum, però la mal anomenada nova cultura de l'aigua tampoc és la solució com pensen uns altres. Segurament és una combinació adequada de la necessitat d'infrastructures noves de subministre (p.e. aigua del Roine), una major sensibilització de la ciutadania, i una optimització dels processos industrials i agraris la que pot garantir el progrés sostenible del nostre país, i el subministre de l'aigua.
La darrera setmana de novembre vaig estar a Madrid a un congrés de medi ambient, vaig seguir amb atenció dues jornades sobre si estem preparats per un període de sequera llarga i sobre la fiscalitat de l'aigua. Dues reflexions, una, les diferències entre els dos posicionaments semblen ideològicament insalvables, difícilment hi haurà un acord, i dos, respecte a la fiscalitat estem per sota de països del Nord d'Europa i Catalunya molt per endavant de la resta de l'estat.
4 comentaris:
Per a quan una llei que obligui a construir les noves vivendes amb tots aquells elements, com plaques solars i demés que ja existeixen, per tal d'evitar d'arrel l'exes de consum? per a quan? Amb un pais com el nostre hem d'aprofitar tot el que tenim i em de fer-ho PER LLEI!. Cristina.
cristina,
aquesta llei ja existeix. Elsnous habitatges han de disposar de plaques solars, aixetes de baix consum i lavabos de doble descàrrega etc.
No hi ha prou cultura del estalvi perque no hi han problemes de subministrament. Per desgràcia, a països del tercer mòn, l'aigua és d'una necessitat infinitament superior a la nostra i tothom és conscient del seu valor. Degut a que no hi han privacions del servei i que no tenim cap problema quan obrim l'aixeta, no ens adonem del valor d'una necessitat tan bàsica. Pagar per consumir es d'allò mès normal, doncs, pagar molt per tenir aigüa hauria de començar a ser una realitat. Si has de pagar molt per cada litre, t'ho plantejes més alhora d'obrir l'aixeta, i a més solucionaria mès aviat l'aprofitament dels diners per millorar la qualitat del subministrament. La qualitat de l'aigua pot millorar fins al punt de ser la mateixa que es pot consumir en ampolla, així doncs es qüestió de diners. Per altre banda, tambè calen els diners, i molts, per tal de fer dipòsits prou importants com per enmagatzemar l'aigüa de la pluja y per canalitzar-la fins als mateixos caldria aprofitar tots els litres que cauen sobre superfície urbana. Això es un altre repte i caldrà tenir-lo present per al futur més pròxim.
s'aplica la llei?perque jo no vec plaques solars a les obres noves. Cristina
Publica un comentari a l'entrada