L'OCI A RUBÍ.

La manca d'espais d'oci a la nostra ciutat és d'aquelles realitats palpables a Rubí. Ens falta una oferta d'oci, bàsicament privat. No es tracta que des de l'administració pública generem aquesta oferta d'oci, el que es tracta és de generar les condicions que permetin que des de la iniciativa privada o des de la societat civil es cobreixi aquesta mancança.

A Rubí no hi ha un problema de demanda, la demanda hi és, la gent hi és i ho podem comprovar, la gent surt al carrer per Festa Major, Sant Antoni, Carnestoltes i d'aquí pocs dies durant la cavalcada dels Reis, o bé l'èxit de participació al Saló de la Infància al pavelló de Can Rosés.

Lligat a l'oci hi ha al comerç, malauradament avui comprem en el temps d'oci i intentem combinar ambdues coses, comprar i passar-ho bé (cinemes, berenar, cafè, dinar, sopar...). És per això que futures implantacions de locals de restauració i el projecte a la zona del Rubí Desenvolupament són elements dinamitzadors que ens permetran de poder viure Rubí, on viure és més que dormir, és a dir, viure és comprar, dinar, sopar, prendre un cafè, veure una pel·lícula, teatre...

EL REPTE DE LA DESLOCALITZACIÓ.

El passat dijous es va celebrar el darrer ple de l'any, va ser un Ple de tràmit en temes ordinaris però extraordinàriament important en les mocions. Vàrem aprovar tres mocions que directa o indirectament tenien a veure amb les deslocalitzacions. Una de genèrica per manifestar la nostra preocupació, una de contingut urbanístic per no afavorir la requalificació de terrenys avui industrials i una darrera de suport als treballadors i treballadores de l'empresa ALCOA l'antiga Francino que vol tancar.

El títol podria ser el risc de la deslocalització, jo crec que no ens podem conformar amb aquestes situacions, des de CIU vàrem introduir en la moció d'ALCOA la petició a l'empresa per reconsiderar la seva decisió, i pensem que des de Rubí podem exercir una posició activa davant d'aquestes situacions. Des de l'urbanisme però també des de la promoció de l'activitat econòmica.

Rubí és una ciutat industrial i vol ser una ciutat industrial en el futur. Però ens haurem d'adaptar als canvis de la nostra economia, penso que hem de promoure activitats de recerca i de desenvolupament combinant aquestes activitats amb la innovació. Hem de ser capaços d'afavorir la implantació de noves indústries de tecnologia de valor afegit que garanteixin l'atractiu de la nostra ciutat per a inversors nacionals i de fora, hem de cercar també que els centres de direcció i de decisió de les nostres empreses també estiguin a Rubí. En definitiva cal tenir una actitud activa i decidida per exercir un lideratge econòmic en el nostre entorn i si cal que anem fins als EUA per convèncer als directius ho hem de fer, altres ho fan per què no nosaltres.

En aquestes dades us vull desitjar a tots i totes un molt BON NADAL.

IKEA A SANT CUGAT.... RUBÍ.

Dues persones m'han fet unes observacions, la primera em comenta que en les meves intervencions faig servir molt poc la comparativa entre Rubí i Sant Cugat, segons aquesta persona ho tenim molt bé per explicar el nostre model de ciutat, no hem de dir grans coses, simplement ens volem semblar a Sant Cugat. La segona persona em diu que sóc políticament correcte i que no provoco en aquest bloc.

Avui intentaré referir-me a Sant Cugat i provocar un cert debat o generar discrepància. Sembla ser que l'Ajuntament de Sant Cugat aprova o aprovarà la implantació de l'IKEA al polígon de Can Sant Joan, i ho farà segons la premsa mitjançant un conveni urbanístic gràcies al qual, es destinaran 300.000 d'euros a la dinamització del comerç local i 3.000.000 d'euros a la reforma o construcció d'equipaments. Tot un model de gestió que aplaudeixo.

Això és el que vol CIU a l'àrea del Rubí Desenvolupament, que els diners que generi la concessió d'aquest equipament es destinin al centre, a Les Torres i al comerç de la ciutat. I per provocar que us sembla la implantació de l'IKEA a Sant Cugat però a Rubí. Molt especialment el ...però a Rubí.

HISTÒRIA - IDENTITAT.

Divendres a la tarda al Castell de Rubí va tenir lloc la presentació del nº 50 del butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. L'acte era també la celebració del 25è aniversari de la publicació. 25 anys de recerca i de treball en la història de la nostra ciutat, en les arrels més profundes de Rubí. Felicitats per la vostra feina.

Durant l'acte en Jordi Vilalta feia referència a una cançó de Raimon: "Qui perd els orígens, perd la identitat". Quina actualitat que té aquesta referència que va fer en Jordi Vilalta! Ara ens trobem en un moment en que alguns diuen que hem d'aparcar el debat identitari, hem de donar pas a la gestoria pública, es tracta segons diuen de donar bon servei, de gestionar bé.

En l'àmbit públic l'objectiu no és gestionar bé, això ja es dona per suposat, es tracta de transformar, de fer avançar, de fixar-se noves fites i aconseguir-les i això requereix de passió, d'estimació per la ciutat o el país, requereix d'humilitat i comprensió, i es requereixen fonaments, i els fonaments ens els dona en part la nostra història i la nostra identitat.

Saber d'on venim, que som i que representem. El pòsit de generacions que abans que nosaltres ja treballaven per la nostra ciutat i per el nostre país, gent que al voltant de la Riera, del Castell i de l'Església de Sant Pere han anat conformant la nostra realitat d'avui. Aquesta és la dimensió de la responsabilitat que tenim per exigir-nos més, per anar a més. No ens podem conformar ni resignar-nos amb el que som avui, perquè podem ser més.

EL BARRI DE "EL PINAR".

Ahir al Castell hi havia la presentació d'un llibre que recull la història i el present del barri de El Pinar de Rubí. Jo no vaig poder assistir ja que a la mateixa hora tenia un acte del Fòrum del Medi Ambient, però CIU va estar representada per en Joan Carles Boronat regidor del Grup Municipal de CIU. Per nosaltres era molt important estar representants en aquest acte, és una forma de manifestar el nostre compromís amb la gent del barri i un reconeixement a la gent de l'Associació de Veïns d'aquest barri.

En els darrers quatre anys hem visitat pràcticament totes les associacions de veïns de Rubí i hem parlat amb tothom, però vull fer un apart de la gent del barri de El Pinar, no ho tenen fàcil, la distància física amb la ciutat, la immigració i el perill de exclusió social són una realitat en aquest barri. L'administració ha actuat i actuarà però hi ha un grup de gent a l'Associació de Veïns encapçalats per la seva presidenta que també estan lluitant, treballant per fer un bon barri, per integrar als nens i nenes animant-los a participar en la pràctica d'esports d'equip, o la sala d'estudi de la parròquia o actuant allà on cal per evitar la marginació dels seus ciutadans, sempre atents a les necessitats i als problemes.

Des d'aquí us vull fer un reconeixement a la vostra tasca, us el mereixeu i en sou una referència de com treballar en l'àmbit de l'associacionisme. Gràcies per tot el que ens heu ensenyat i per la vostra atenció en totes les visites que hi hem fet, i molt especialment a la que vàrem fer en companyia de Josep Rull diputat de CIU al Parlament.

L'AIGUA UN RECURS ESCÀS.

Avui des de l'IMMA ( Institut Municipal de Medi Ambient) hem presentat una campanya d'estalvi d'aigua. Ho hem fet d'una forma molt simpàtica i de fàcil aplicació. Felicitem les festes de Nadal amb una bossa especial estalviadora d'aigua. El funcionament és molt simple, es tracta d'omplir amb aigua i sal la bossa, col·locar-la en el WC i a partir d'aquell moment en cada descàrrega ens estalviem 1,5 litres d'aigua. Podem arribar a estalviar fins a 4.000 litres per usuari.

El canvi climàtic ja és un fet, en el nostre país ens trobem que tot i que plou la mateixa quantitat d'aigua, la pluja cau de cop i es concentra en pocs dies, p.e. al setembre en una nit a Rubí va haver una precipitació de més de 200 l. per metre quadrat, o com vàrem comprovar en la conferència que es va fer durant la Setmana del Medi Ambient les estadístiques també indiquen aquesta concentració puntual de les pluges que fa molt difícil el seu aprofitament.

L'aigua ja és un recurs escàs i penso que no estem actuant de forma decidida i valenta ( i parlo dels polítics), l'aigua no és un recurs il·limitat com pensen uns i que només calen infrastructures per garantir sense problemes el consum, però la mal anomenada nova cultura de l'aigua tampoc és la solució com pensen uns altres. Segurament és una combinació adequada de la necessitat d'infrastructures noves de subministre (p.e. aigua del Roine), una major sensibilització de la ciutadania, i una optimització dels processos industrials i agraris la que pot garantir el progrés sostenible del nostre país, i el subministre de l'aigua.

La darrera setmana de novembre vaig estar a Madrid a un congrés de medi ambient, vaig seguir amb atenció dues jornades sobre si estem preparats per un període de sequera llarga i sobre la fiscalitat de l'aigua. Dues reflexions, una, les diferències entre els dos posicionaments semblen ideològicament insalvables, difícilment hi haurà un acord, i dos, respecte a la fiscalitat estem per sota de països del Nord d'Europa i Catalunya molt per endavant de la resta de l'estat.

CULTURA TRADICIONAL. I CATALANA!

Periòdicament des de el Grup de CIU de la Diputació de Barcelona m'envien documentació relacionada amb la nostra ciutat. La Diputació és un òrgan supramunicipal que es constitueix a partir dels resultats electorals a les eleccions municipals, és una institució actualment governada pel tripartit tradicional (PSC, ERC i IC-V). Com us comentava al principi, periòdicament hi rebo els acords que fan referència a la nostra ciutat i en la tramesa del mes de novembre hi ha una relació de "subvencions a entitats per a la promoció de la cultura popular i tradicional any 2006" de Rubí.

La Diputació ha concedit un total 9.050 euros a entitats de la nostra ciutat per a la "promoció de la cultura popular i tradicional", no vull entrar en un debat sobre quina és cultura popular i quina és tradicional, debat molt interessant i que vaig tenir el plaer de seguir durant un sopar amb representants d'entitats culturals de la nostra ciutat.

El que vull destacar és que d'aquests 9.050 euros només 600 van adjudicats a una entitat de cultura tradicional catalana, la resta a altres entitats que no difonen la cultura tradicional catalana (pròpia, autòctona...). No trobo malament que es dediquin 8.450 euros a altres manifestacions culturals dels pobles d'Espanya, el que m'indigna és que només 600 euros ni tan sols el 10% de la partida pressupostària vagi destinat a la "cultura popular i tradicional" catalana. Volem també 8.450 euros per les nostres manifestacions de "cultura popular i tradicional".

Són molts els que diuen que s'ha de superar el debat identitari, que estem davant de la Catalunya "posnacional", que la prioritat és la "Catalunya social". D'altres pensem que un poble i una nació mai poden abandonar el debat identitari, tot el contrari, és en l'afirmació de la nostra identitat i de les nostres manifestacions culturals com podem garantir la nostra personalitat com a poble en el marc d'un món cada cop més globalitzat.

UN PAÍS D'EMPRENEDORS

El caràcter emprenedor sempre ha estat un tret característic de la societat catalana, com també ho és la cultura de l'esforç. Sembla ser que ara estem en una etapa on es prefereix un treball en el sector públic o en una entitat de crèdit determinada vers a la iniciativa personal o el risc emprenedor.

El caràcter emprenedor no vol dir ser empresari, són emprenedors tots aquells professionals i treballadors que han de prendre decisions en un àmbit d'incertesa, és a dir, que es poden equivocar, però que si encerten, l'empresa o projecte en qüestió avança.

Durant una trobada amb companys de CIU vàrem coincidir que en aquests moments Catalunya és un país anestesiat, que falta dinamisme, il·lusió i ambició per anar més lluny. Ens fa falta aquesta cultura de l'esforç, aquest caràcter emprenedor que assumeix el risc d'equivocar-se però que vol anar a més.

PER QUÈ ESQUERRA, PER QUÈ?

Aquesta és una pregunta que ens fem molts i no tan sols la gent de CIU, també segurament molts votants, simpatitzants i fins i tot militants d'ERC. Per què ERC ha fet president de la Generalitat a José Montilla i el PSC en detriment d'Artur Mas i CIU?.

No entraré a fer valoracions des de el ressentiment, però l'altre dia La Vanguardia publicava un article on quedava clara la pèrdua específica de pes d'ERC dintre del nou govern. En termes de pressupost ERC perd un 50% del que administrava abans del trencament del tripartit 1.

ERC tenia un conseller primer amb àmplies competències sobre la coordinació i la gestió del govern, ara tenen una vice-presidència buida de contingut i sense responsabilitats de coordinació. El PSC els va fer fora, ha perdut més que ningú i el resultat final és la presidència de la Generalitat amb una ERC acceptant un tripartit en condicions pitjors que les que tenien abans.

Renúncies programàtiques importants, renúncia a quota de poder, renúncia a la identitat nacional. Per què esquerra, per què?.

PRESSUPOST (i IV)

Ahir va haver el debat del pressupost municipal per a l'any 2007. En aquest debat vàrem tenir intervencions típiques: % de despesa per capítols, creixement de la despesa corrent,i repàs de les dades econòmiques en %.

Poques novetats més enllà d'IC-V una oposició molt crítica i crispada, generant moments de tensió. Però i del futur qui en va parlar?. Va ser CIU qui va parlar del futur, ho va fer parlant d'aquesta legislatura i on ens trobem en aquests moments de final d'etapa, que la trajectòria entre el 2004 i el 2007 ha consolidat un pressupost però que de cara el futur en necessitem un altre.

Unes noves bases pressupostàries que es fonamentin en una contenció fiscal, prioritzant despeses i atenent noves oportunitats i reptes, més manteniment i serveis als ciutadans (neteja entre d'altres) aposta per els emprenedors (promoció econòmica més enllà de la formació), i impuls a la societat civil (independència d'aquesta respecte a l'Ajuntament). Un discurs probablement poc pressupostari, però un discurs valent per fixar les bases del futur. Vàrem ser els únics, i ho vàrem ser perquè d'aquí a sis mesos els rubinencs hauran de triar entre el present i el futur, entre el conformisme i la il·lusió. I nosaltres volem ser el futur, la il·lusió per una ciutat millor

PRESSUPOST 2007 (III)

Durant dos dies he estat fora, per això ahir no hi ha havia cap comentari. En els pressupostos del 2007 hi figuren les taxes corresponents al Servei Municipal d'Aigües, la memòria econòmica d'aquest servei recull les inversions que el Servei Municipal d'Aigües fixa per l'exercici 2007 i que s'han d'afegir a les municipals.

Per l'any 2007 es preveuen unes inversions d'1,2 milions d'euros (200 milions de pessetes) en millores de la xarxa, aquesta és una inversió continuada en el temps i que ens permet tenir en aquests moments una xarxa d'aigua que té un aprofitament del 84%, i menys pèrdues que la mitjana metropolitana.

Aquests dies també estan començant els treballs de construcció dels dos dipòsits reguladors de Rubí a càrrec d'Aigües Ter Llobregat a la zona de Can Carreras el més gran, i que han de garantir el subministrament i la qualitat del mateix a la ciutat de Rubí. Aquesta política continuada d'inversions està generant un servei més eficient.