EN DEFENSA DEL NOSTRE AUTOGOVERN.

Era el 30 de setembre, amb gent de CIU de Rubí venia de l'acte de presentació de l'Artur Mas com a candidat de CIU i anava al dinar de la gent gran activa de Rubí al pavelló de Can Roses. Durant les intervencions dels polítics hi va intervenir un diputat provincial del PSC. El seu discurs no va ser institucional, tot el contrari, va fer una intervenció política i sectària.

Indirectament va acusar a la gent de CIU de conservadors, fins i tot més a la dreta que el PP. Quin era el motiu, el vot contrari de CIU a la llei de dependència, CIU va votar en contra perquè anava contra l'estatut de Catalunya i contra les nostres competències. CIU també vol una llei de la dependència i per això vàrem lluitar en la negociació del nou estatut per tenir les competències, per poder fer una bona llei de la dependència i de l'assistència social, una llei feta des de Catalunya i pensant en la gent de Catalunya.

Han passat 4 mesos i el Consell Consultiu per unanimitat dels seus membres ha dictaminat la possible inconstitucionalitat de la major part dels articles d'aquesta llei. Ens vàrem quedar sols a Madrid en la defensa de les competències del govern de Catalunya, en defensa del nou estatut, en defensa de Catalunya, "ens vàrem quedar sols".

L'aposta estratègica de l'esquerra nacional és clara, es tracta de donar prioritat a les polítiques ideològiques per damunt de les polítiques nacionals. Aquesta situació valida l'aposta de Convergència per ser la casa gran o comuna del catalanisme, per molt que ens desacreditin, tenim una prioritat, Catalunya, la nostra nació, la defensa de la nostra identitat, la defensa del nostre autogovern i malauradament ens hem quedat sols, per això ara més que mai Convergència Democràtica ha d'esdevenir aquesta casa comuna per continuar defensant el que és nostre.

SANT ANTONI, UN EXEMPLE DE SOCIETAT CIVIL.

Avui han finalitzat els actes que any rera any, i en porten 148, organitza la Societat de Sant Antoni Abat, ahir va ser el dia del concert i ball a càrrec de l'orquestra Meravella amb gran participació dels associats i ciutadans en general, avui un esmorzar públic que segons m'han dit ha trencat les previsions d'assistència de gent i una gran rua dels Tres Tombs simplement impressionant, crec que a Rubí té lloc una de les millors celebracions de la festa de Sant Antoni, no sé quantes bandes n'he perdut el compte i quantitat enorme de carruatges i cavalls.

L'èxit és de la societat de Sant Antoni que manté viva una tradició de la nostra ciutat que ens recorda el nostre passat com a poble agrícola i de traginers, una junta que dedica hores durant tot l'any per fer possible una festa de la qual en gaudim tots els ciutadans de Rubí. El suport de les institucions és mínim, el finançament bàsicament és a través dels associats, dels col·laboradors en publicitat, de la venda de tota mena de rifes, l'organització del ball de cap d'any, el quinto i tantes activitats que fan possible fer front al pressupost de la Festa Gran d'Hivern.

La Junta de Sant Antoni ens demostra que a Rubí és possible organitzar actes importants, mobilitzar la gent des de la societat civil, sense control i intervenció de l'administració, defensant la seva independència política, fer un punt de trobada entre el passat i el present, mantenir una tradició que forma part de la nostra personalitat i fer una demostració desacomplexada de catalanitat. Què més els hi podem demanar?, simplement que continuïn amb la mateixa il·lusió, dedicació i empenta, que preparin aquest 150è aniversari proper que ens recorda que tenim una història com a poble, unes tradicions i una gent que s'estima la seva ciutat. Endavant.

ANEM PER FEINA.

Ahir va haver la roda de premsa de presentació de la meva candidatura com a cap de llista de CIU a les properes eleccions municipals del 27 de maig. En primer lloc vull agrair la confiança que han dipositat els companys de Convergència i Unió en la meva persona, per representar el projecte de CIU a Rubí, que és també defensar el projecte de CIU per Catalunya. I en segon lloc és una satisfacció i un orgull poder representar la gent de CIU i els seus votants.

Conjuntament amb els presidents locals de CDC i UDC, en Toni Valdívia i en Miquel Montoliu, i amb els dos comitès executius, vàrem presentar els fonaments de la proposta electoral de CIU per a les properes eleccions municipals, pensem que la nostra ciutat ha de tenir capacitat de lideratge, necessitem l'exercici d'un municipalisme participatiu i nacionalista, creiem en una gestió urbanística sostenible que garanteixi el progrés dels ciutadans, apostem per una política social a favor de les persones i defensem el caràcter emprenedor de la gent i de la societat civil, i un compromís treballar pel futur de Rubí.

D'aquí al 27 de maig hem d'anar per feina per donar la resposta adequada als reptes de futur de la nostra ciutat.

L'ÀMBIT METROPOLITÀ.

En la propera legislatura municipal i coincidint amb l'actual legislatura al Parlament de Catalunya probablement es debatrà la nova llei d'ordenació territorial. Llei que regularà les vegueries i també l'Àrea Metropolitana de Barcelona. No neguem el fet de que Rubí tot i que no forma part actualment de l'entitat metropolitana té una realitat cada cop més metropolitana.

Quan es plantegi l'oportunitat de si Rubí forma part o no de l'Àrea Metropolitana haurem d'analitzar molt bé en quines condicions, quins drets i quins deures i arribar a la conclusió de si ens convé com a ciutat ser-hi o no ser-hi. Nosaltres defensarem la realitat metropolitana de la ciutat de Rubí i la interdependència aqmb les ciutats del nostre entorn, ara bé en cap cas la possible entrada de Rubí a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha de comportar una pèrdua de la nostra identitat com a ciutat, la desnaturalització de la nostra pròpia personalitat i passar a ser un apèndix de la gran Barcelona.

Estem disposats a mancomunar serveis per aconseguir més eficiència i eficàcia, estem disposats a particpar en consorcis com el de la B-30 per promoure l'activitat econòmica, però penso que no podem perdre la capacitat d'ordenació i orientació del nostre territori, la capacitat de definir els espais lliures, la capacitat de dissenyar els nostres serveis i com els volem prestar, definir també un model de ciutat per viure-hi i treballar. En definitiva ser nosaltres mateixos, ser actius i també cooperar però en cap cas dependre d'una estratègia que es marca fora de la nostra ciutat.

VOCACIÓ INDUSTRIAL.

Rubí té històricament una vocació de ciutat industrial, segons la diagnosis del POUM el 50% del sòl urbanitzat és industrial. Des d'aquesta posició la ciutat de Rubí ha d'articular en els propers anys la seva estratègia pròpia i en relació a les ciutats del nostre entorn. Nosaltres pensem que Rubí ha de continuar sent una ciutat on la indústria continuï sent l'eix de la nostra activitat econòmica, una indústria moderna i adaptada als nous canvis tecnològics, al procés de globalització i que sigui generadora de valor afegit, ens hem de preparar per a la nova indústria i per dotar-nos dels serveis que aquestes necessiten tant en l'àmbit privat com en el públic.

En aquesta línia ahir vaig assistir a la inauguració de les noves instal·lacions de DSV, unes instal·lacions impressionants per la seva magnitud, és el segon centre de logística a nivell europeu i el primer del grup, una empresa de logística de valor afegit, és a dir, quelcom més que un magatzem. A finals de desembre de 2004 vàrem rebre als representants de Frans Maas actual DSV i de l'empresa constructora que ens va exposar el seu projecte, quan ens van dir que a més de la logística també hi hauria manipulació i la seu social espanyola de l'empresa i a més seria la base del sud d'Europa no vàrem tenir dubtes calia fer l'aposta i fer possible la seva implantació.

Avui aquell projecte és una realitat i és una porta per donar serveis a la nostra indústria en el marc de la globalització, una indústria que ha de competir amb països tercers i que cal que tingui més recerca, més innovació i serveis professionals com pot ser la implantació de DSV.

RUBÍ EN TRANSFORMACIÓ.

Aquest és el títol del llibre que l'Ajuntament de Rubí està fent arribar a totes les llars. El llibre és un balanç de l'actual equip de govern format per PSC, CIU i ERC. Cada quatre anys els polítics hem de passar comptes d'allò que hem fet i d'allò que no hem fet. El títol del llibre és molt clar estem davant una transformació de la nostra ciutat, més lenta del que molts voldríem però sens dubte ens estem transformant.

El procés de transformació s'ha fet a partir de diferents sensibilitats i aportacions, el camí d'aquests quatre anys no ha estat fàcil i tot i que hem estat d'acord en les línies generals de cap a on volíem anar, algunes vegades, en el timó de la nau hi hagut tensió i contraposició d'idees, al final tots hem cedit i hem sumat en fer realitat bona part dels projectes que es presenten en aquest llibre.

Hem intentat i ens hem esforçat en millorar els serveis, des de l'atenció ciutadana als serveis socials i assistencials, la neteja, la recollida de residus i el manteniment urbà. Hem començat a posar punt i final al concepte de ciutat illa, camp aquest, on tenim molt de camí per recórrer en el futur si sabem aprofitar les oportunitats d'ordenació del nostre territori i la nostra ubicació geogràfica.

Evidentment són moltes les mancances que tenim encara, en equipaments i serveis, però podem anar a més i aquest és un dels compromisos de CIU per els propers quatre anys, transformar la nostra ciutat però fer-ho des de el respecte també a la nostra identitat pròpia que s'ha anat conformant al llarg d'anys i segles de treball d'homes i dones que han fet aquesta ciutat, una ciutat que avui presenta oportunitats de desenvolupament i creixement. Estem convençuts.

ELS VIATGES DE MONTILLA.

La notícia del dilluns dia 8 de gener havia de ser la primera visita del President Montilla a La Moncloa. L'atemptat de Madrid i la situació política arran del fracàs del procés de pau va obligar al President del Govern espanyol a convocar abans una reunió amb el President del PP Mariano Rajoy. La visita del President Montilla va quedar relegada a un segon plànol de l'actualitat informativa del dilluns.

No obstant sí que hem pogut veure el nou tarannà del govern d'entesa a Catalunya, quantes menys friccions amb el govern central millor. A banda de que no era notícia principal, tampoc ho són els acords als que teòricament han arribat, de fet només el compromís de constituir les comissions bilaterals pel desplegament de l'Estatut abans de 3 mesos. No hi ha un compromís de calendari de treball i ni tan sols un compromís per aplicar el nou sistema de finançament previst en el nou Estatut.

Sense estridències ni sorolls el govern Montilla imposa una anestèsia a la nostra societat, que és del que es tracta amb això de la política postnacional. Per això no calia fer el viatge potser amb un e-mail ja era suficient.

COMENÇA 2007.

Avui pràcticament tothom ja ha tornat a la normalitat, les escoles i també els diferents centres de treball, ja s'han acabat les festes, avui podem dir que és el primer dia pràcticament normal de 2007. A nivell municipal ha estat també el primer dilluns normal de 2007, reunió al matí d'equip de govern i junta de govern local, a la nit primera reunió de l'executiu de Convergència Democràtica de Catalunya a Rubí.

Tots els que més o menys estem en política ja tenim la vista posada en una data del calendari, el 27 de maig de 2007, les properes eleccions municipals. Des de CIU ja fa temps que estem treballant en la preparació d'aquestes eleccions, però ara ja hem posat el compte enrera, ben aviat la proclamació del candidat, els primers candidats i la llista completa.

D'això també hem parlat avui però no era el més important, considero que el més important és poder parlar de projecte de ciutat, i de projectes concrets, de poder defensar que el vot a CIU serà un vot útil, què proposem i quin compromís volem assumir, i una idea final, els rubinencs i rubinenques tenim el dret de somiar una ciutat millor i CIU el compromís per fer realitat aquest somni.

LA COMUNICACIÓ A RUBÍ (I).

Un comentari en el bloc em demana la meva opinió sobre el fet de que a Rubí ja no tenim TV i què podem fer des de l'Ajuntament.

El govern de la Generalitat de Catalunya va decidir no concedir la llicència privada de TV a l'oferta de Canal 50 de Rubí. La ciutat de Rubí ha estat discriminada pel govern català en la distribució de llicències i és bastant difícil que a curt termini i un cop es desenvolupi la TDT tinguem una televisió privada d'àmbit rubinenc.

En l'àmbit dels canals públics, el desplegament de la TDT ens obliga a compartir la llicència amb altres municipis de la nostra comarca com Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet, Montcada i altres. Ja podem afirmar que serà molt difícil generar una programació amb tant de detall sobre els afers de la nostra ciutat com la que tenia Canal 50.

Què fem des de l'Ajuntament. Em consta que s'està intentant que mentre hi hagi emissions en sistema analògic es pugui reemprendre les emissions de Canal 50, per altra banda hem de fer possible que el futur canal públic comarcal sigui atractiu per la gent de la comarca i del municipi, pugui haver programes específics o apartats dedicats als municipis i reivindicar que quan tècnicament sigui possible (penso que ho és) hi hagi noves llicències al nostre entorn i que Rubí en tingui una.

NO HI HA AMBICIÓ NACIONAL.

El dia 30 de desembre vaig veure i escoltar amb atenció el discurs del President Montilla. El primer missatge institucional com a nou president de Catalunya em va decebre. A través del web de la Generalitat he llegit una còpia del missatge per confirmar o no la meva sensació negativa del missatge. No hi ha cap dubte ha estat un missatge decebedor, mancat d'ambició nacional, però també mancat de la força que s'espera d'un governant.

Com a qualsevol país del món Catalunya té reptes importants els que hem de fer front, des de la globalització econòmica, amb l'efecte de la deslocalització, fins a la immigració, des de la construcció europea fins a la garantia de l'actual estat del benestar, reptes que requereixen ambició i decisió, coses que manquen en l'actual govern de Catalunya. A més tenim el repte de la supervivència de la nostra identitat nacional, de la nostra llengua i de la nostra cultura, tot això no hi era en el discurs del President de la Generalitat.

Com tampoc hi havia cap referència a les infrastructures i als equipaments, ni a la millora de la sanitat i de l'ensenyament, no hi havia cap referència a la feina feta i cap concreció de la feina futura. En definitiva era un discurs patriòticament pobre, més propi d'un alcalde o president de diputació que no pas el discurs del President d'un país que pot estar entre els millors d'Europa i del món.

Una darrera referència, ha fet servir 10 vegades "vull" quatre vegades ens ha demanat "confiança" i sis vegades fa referència a compromís, però cap vegada diu "farem" que vol dir entre altres coses que entre tots tirarem endavant aquest país.

L'OCI A RUBÍ.

La manca d'espais d'oci a la nostra ciutat és d'aquelles realitats palpables a Rubí. Ens falta una oferta d'oci, bàsicament privat. No es tracta que des de l'administració pública generem aquesta oferta d'oci, el que es tracta és de generar les condicions que permetin que des de la iniciativa privada o des de la societat civil es cobreixi aquesta mancança.

A Rubí no hi ha un problema de demanda, la demanda hi és, la gent hi és i ho podem comprovar, la gent surt al carrer per Festa Major, Sant Antoni, Carnestoltes i d'aquí pocs dies durant la cavalcada dels Reis, o bé l'èxit de participació al Saló de la Infància al pavelló de Can Rosés.

Lligat a l'oci hi ha al comerç, malauradament avui comprem en el temps d'oci i intentem combinar ambdues coses, comprar i passar-ho bé (cinemes, berenar, cafè, dinar, sopar...). És per això que futures implantacions de locals de restauració i el projecte a la zona del Rubí Desenvolupament són elements dinamitzadors que ens permetran de poder viure Rubí, on viure és més que dormir, és a dir, viure és comprar, dinar, sopar, prendre un cafè, veure una pel·lícula, teatre...

EL REPTE DE LA DESLOCALITZACIÓ.

El passat dijous es va celebrar el darrer ple de l'any, va ser un Ple de tràmit en temes ordinaris però extraordinàriament important en les mocions. Vàrem aprovar tres mocions que directa o indirectament tenien a veure amb les deslocalitzacions. Una de genèrica per manifestar la nostra preocupació, una de contingut urbanístic per no afavorir la requalificació de terrenys avui industrials i una darrera de suport als treballadors i treballadores de l'empresa ALCOA l'antiga Francino que vol tancar.

El títol podria ser el risc de la deslocalització, jo crec que no ens podem conformar amb aquestes situacions, des de CIU vàrem introduir en la moció d'ALCOA la petició a l'empresa per reconsiderar la seva decisió, i pensem que des de Rubí podem exercir una posició activa davant d'aquestes situacions. Des de l'urbanisme però també des de la promoció de l'activitat econòmica.

Rubí és una ciutat industrial i vol ser una ciutat industrial en el futur. Però ens haurem d'adaptar als canvis de la nostra economia, penso que hem de promoure activitats de recerca i de desenvolupament combinant aquestes activitats amb la innovació. Hem de ser capaços d'afavorir la implantació de noves indústries de tecnologia de valor afegit que garanteixin l'atractiu de la nostra ciutat per a inversors nacionals i de fora, hem de cercar també que els centres de direcció i de decisió de les nostres empreses també estiguin a Rubí. En definitiva cal tenir una actitud activa i decidida per exercir un lideratge econòmic en el nostre entorn i si cal que anem fins als EUA per convèncer als directius ho hem de fer, altres ho fan per què no nosaltres.

En aquestes dades us vull desitjar a tots i totes un molt BON NADAL.

IKEA A SANT CUGAT.... RUBÍ.

Dues persones m'han fet unes observacions, la primera em comenta que en les meves intervencions faig servir molt poc la comparativa entre Rubí i Sant Cugat, segons aquesta persona ho tenim molt bé per explicar el nostre model de ciutat, no hem de dir grans coses, simplement ens volem semblar a Sant Cugat. La segona persona em diu que sóc políticament correcte i que no provoco en aquest bloc.

Avui intentaré referir-me a Sant Cugat i provocar un cert debat o generar discrepància. Sembla ser que l'Ajuntament de Sant Cugat aprova o aprovarà la implantació de l'IKEA al polígon de Can Sant Joan, i ho farà segons la premsa mitjançant un conveni urbanístic gràcies al qual, es destinaran 300.000 d'euros a la dinamització del comerç local i 3.000.000 d'euros a la reforma o construcció d'equipaments. Tot un model de gestió que aplaudeixo.

Això és el que vol CIU a l'àrea del Rubí Desenvolupament, que els diners que generi la concessió d'aquest equipament es destinin al centre, a Les Torres i al comerç de la ciutat. I per provocar que us sembla la implantació de l'IKEA a Sant Cugat però a Rubí. Molt especialment el ...però a Rubí.

HISTÒRIA - IDENTITAT.

Divendres a la tarda al Castell de Rubí va tenir lloc la presentació del nº 50 del butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. L'acte era també la celebració del 25è aniversari de la publicació. 25 anys de recerca i de treball en la història de la nostra ciutat, en les arrels més profundes de Rubí. Felicitats per la vostra feina.

Durant l'acte en Jordi Vilalta feia referència a una cançó de Raimon: "Qui perd els orígens, perd la identitat". Quina actualitat que té aquesta referència que va fer en Jordi Vilalta! Ara ens trobem en un moment en que alguns diuen que hem d'aparcar el debat identitari, hem de donar pas a la gestoria pública, es tracta segons diuen de donar bon servei, de gestionar bé.

En l'àmbit públic l'objectiu no és gestionar bé, això ja es dona per suposat, es tracta de transformar, de fer avançar, de fixar-se noves fites i aconseguir-les i això requereix de passió, d'estimació per la ciutat o el país, requereix d'humilitat i comprensió, i es requereixen fonaments, i els fonaments ens els dona en part la nostra història i la nostra identitat.

Saber d'on venim, que som i que representem. El pòsit de generacions que abans que nosaltres ja treballaven per la nostra ciutat i per el nostre país, gent que al voltant de la Riera, del Castell i de l'Església de Sant Pere han anat conformant la nostra realitat d'avui. Aquesta és la dimensió de la responsabilitat que tenim per exigir-nos més, per anar a més. No ens podem conformar ni resignar-nos amb el que som avui, perquè podem ser més.

EL BARRI DE "EL PINAR".

Ahir al Castell hi havia la presentació d'un llibre que recull la història i el present del barri de El Pinar de Rubí. Jo no vaig poder assistir ja que a la mateixa hora tenia un acte del Fòrum del Medi Ambient, però CIU va estar representada per en Joan Carles Boronat regidor del Grup Municipal de CIU. Per nosaltres era molt important estar representants en aquest acte, és una forma de manifestar el nostre compromís amb la gent del barri i un reconeixement a la gent de l'Associació de Veïns d'aquest barri.

En els darrers quatre anys hem visitat pràcticament totes les associacions de veïns de Rubí i hem parlat amb tothom, però vull fer un apart de la gent del barri de El Pinar, no ho tenen fàcil, la distància física amb la ciutat, la immigració i el perill de exclusió social són una realitat en aquest barri. L'administració ha actuat i actuarà però hi ha un grup de gent a l'Associació de Veïns encapçalats per la seva presidenta que també estan lluitant, treballant per fer un bon barri, per integrar als nens i nenes animant-los a participar en la pràctica d'esports d'equip, o la sala d'estudi de la parròquia o actuant allà on cal per evitar la marginació dels seus ciutadans, sempre atents a les necessitats i als problemes.

Des d'aquí us vull fer un reconeixement a la vostra tasca, us el mereixeu i en sou una referència de com treballar en l'àmbit de l'associacionisme. Gràcies per tot el que ens heu ensenyat i per la vostra atenció en totes les visites que hi hem fet, i molt especialment a la que vàrem fer en companyia de Josep Rull diputat de CIU al Parlament.

L'AIGUA UN RECURS ESCÀS.

Avui des de l'IMMA ( Institut Municipal de Medi Ambient) hem presentat una campanya d'estalvi d'aigua. Ho hem fet d'una forma molt simpàtica i de fàcil aplicació. Felicitem les festes de Nadal amb una bossa especial estalviadora d'aigua. El funcionament és molt simple, es tracta d'omplir amb aigua i sal la bossa, col·locar-la en el WC i a partir d'aquell moment en cada descàrrega ens estalviem 1,5 litres d'aigua. Podem arribar a estalviar fins a 4.000 litres per usuari.

El canvi climàtic ja és un fet, en el nostre país ens trobem que tot i que plou la mateixa quantitat d'aigua, la pluja cau de cop i es concentra en pocs dies, p.e. al setembre en una nit a Rubí va haver una precipitació de més de 200 l. per metre quadrat, o com vàrem comprovar en la conferència que es va fer durant la Setmana del Medi Ambient les estadístiques també indiquen aquesta concentració puntual de les pluges que fa molt difícil el seu aprofitament.

L'aigua ja és un recurs escàs i penso que no estem actuant de forma decidida i valenta ( i parlo dels polítics), l'aigua no és un recurs il·limitat com pensen uns i que només calen infrastructures per garantir sense problemes el consum, però la mal anomenada nova cultura de l'aigua tampoc és la solució com pensen uns altres. Segurament és una combinació adequada de la necessitat d'infrastructures noves de subministre (p.e. aigua del Roine), una major sensibilització de la ciutadania, i una optimització dels processos industrials i agraris la que pot garantir el progrés sostenible del nostre país, i el subministre de l'aigua.

La darrera setmana de novembre vaig estar a Madrid a un congrés de medi ambient, vaig seguir amb atenció dues jornades sobre si estem preparats per un període de sequera llarga i sobre la fiscalitat de l'aigua. Dues reflexions, una, les diferències entre els dos posicionaments semblen ideològicament insalvables, difícilment hi haurà un acord, i dos, respecte a la fiscalitat estem per sota de països del Nord d'Europa i Catalunya molt per endavant de la resta de l'estat.

CULTURA TRADICIONAL. I CATALANA!

Periòdicament des de el Grup de CIU de la Diputació de Barcelona m'envien documentació relacionada amb la nostra ciutat. La Diputació és un òrgan supramunicipal que es constitueix a partir dels resultats electorals a les eleccions municipals, és una institució actualment governada pel tripartit tradicional (PSC, ERC i IC-V). Com us comentava al principi, periòdicament hi rebo els acords que fan referència a la nostra ciutat i en la tramesa del mes de novembre hi ha una relació de "subvencions a entitats per a la promoció de la cultura popular i tradicional any 2006" de Rubí.

La Diputació ha concedit un total 9.050 euros a entitats de la nostra ciutat per a la "promoció de la cultura popular i tradicional", no vull entrar en un debat sobre quina és cultura popular i quina és tradicional, debat molt interessant i que vaig tenir el plaer de seguir durant un sopar amb representants d'entitats culturals de la nostra ciutat.

El que vull destacar és que d'aquests 9.050 euros només 600 van adjudicats a una entitat de cultura tradicional catalana, la resta a altres entitats que no difonen la cultura tradicional catalana (pròpia, autòctona...). No trobo malament que es dediquin 8.450 euros a altres manifestacions culturals dels pobles d'Espanya, el que m'indigna és que només 600 euros ni tan sols el 10% de la partida pressupostària vagi destinat a la "cultura popular i tradicional" catalana. Volem també 8.450 euros per les nostres manifestacions de "cultura popular i tradicional".

Són molts els que diuen que s'ha de superar el debat identitari, que estem davant de la Catalunya "posnacional", que la prioritat és la "Catalunya social". D'altres pensem que un poble i una nació mai poden abandonar el debat identitari, tot el contrari, és en l'afirmació de la nostra identitat i de les nostres manifestacions culturals com podem garantir la nostra personalitat com a poble en el marc d'un món cada cop més globalitzat.

UN PAÍS D'EMPRENEDORS

El caràcter emprenedor sempre ha estat un tret característic de la societat catalana, com també ho és la cultura de l'esforç. Sembla ser que ara estem en una etapa on es prefereix un treball en el sector públic o en una entitat de crèdit determinada vers a la iniciativa personal o el risc emprenedor.

El caràcter emprenedor no vol dir ser empresari, són emprenedors tots aquells professionals i treballadors que han de prendre decisions en un àmbit d'incertesa, és a dir, que es poden equivocar, però que si encerten, l'empresa o projecte en qüestió avança.

Durant una trobada amb companys de CIU vàrem coincidir que en aquests moments Catalunya és un país anestesiat, que falta dinamisme, il·lusió i ambició per anar més lluny. Ens fa falta aquesta cultura de l'esforç, aquest caràcter emprenedor que assumeix el risc d'equivocar-se però que vol anar a més.

PER QUÈ ESQUERRA, PER QUÈ?

Aquesta és una pregunta que ens fem molts i no tan sols la gent de CIU, també segurament molts votants, simpatitzants i fins i tot militants d'ERC. Per què ERC ha fet president de la Generalitat a José Montilla i el PSC en detriment d'Artur Mas i CIU?.

No entraré a fer valoracions des de el ressentiment, però l'altre dia La Vanguardia publicava un article on quedava clara la pèrdua específica de pes d'ERC dintre del nou govern. En termes de pressupost ERC perd un 50% del que administrava abans del trencament del tripartit 1.

ERC tenia un conseller primer amb àmplies competències sobre la coordinació i la gestió del govern, ara tenen una vice-presidència buida de contingut i sense responsabilitats de coordinació. El PSC els va fer fora, ha perdut més que ningú i el resultat final és la presidència de la Generalitat amb una ERC acceptant un tripartit en condicions pitjors que les que tenien abans.

Renúncies programàtiques importants, renúncia a quota de poder, renúncia a la identitat nacional. Per què esquerra, per què?.

PRESSUPOST (i IV)

Ahir va haver el debat del pressupost municipal per a l'any 2007. En aquest debat vàrem tenir intervencions típiques: % de despesa per capítols, creixement de la despesa corrent,i repàs de les dades econòmiques en %.

Poques novetats més enllà d'IC-V una oposició molt crítica i crispada, generant moments de tensió. Però i del futur qui en va parlar?. Va ser CIU qui va parlar del futur, ho va fer parlant d'aquesta legislatura i on ens trobem en aquests moments de final d'etapa, que la trajectòria entre el 2004 i el 2007 ha consolidat un pressupost però que de cara el futur en necessitem un altre.

Unes noves bases pressupostàries que es fonamentin en una contenció fiscal, prioritzant despeses i atenent noves oportunitats i reptes, més manteniment i serveis als ciutadans (neteja entre d'altres) aposta per els emprenedors (promoció econòmica més enllà de la formació), i impuls a la societat civil (independència d'aquesta respecte a l'Ajuntament). Un discurs probablement poc pressupostari, però un discurs valent per fixar les bases del futur. Vàrem ser els únics, i ho vàrem ser perquè d'aquí a sis mesos els rubinencs hauran de triar entre el present i el futur, entre el conformisme i la il·lusió. I nosaltres volem ser el futur, la il·lusió per una ciutat millor