GESTIÓ DE L'IMMA (III). TRANSPORT PÚBLIC.

El transport públic forma part de l'àmbit de gestió de CIU, inicialment dintre de l'IMMA amb la voluntat de que passi a ser gestionat des de l'àmbit de mobilitat. El sistema de transport públic a Rubí era un sistema deficient, tot i que va ser concessionat el novembre de 2003. El model que es va adjudicar tenia poca dotació econòmica, no presentava millores i consolidava un sistema que no s'adaptava als canvis de la ciutat i les noves àrees de creixement.

El procés de canvi ha estat llarg, han estat dos anys d'estudi de la xarxa i de les mancances de la mateixa. El transport públic no arribava a polígons industrials, urbanitzacions, a nous barris com Sant Jordi Parc o el sector Z de la ciutat, o no passava per l'Avda. Estatut, ni tenia en compte nous espais com els instituts o el futur 3r. CAP ni passava per la Plana del Castell entre d'altres llocs.

Després calia arribar a un acord amb el concessionari antic per fer una nova adjudicació i cancel·lar l'existent, que tenia una durada de quatre anys, és a dir, fins a gener de 2008 aproximadament. Finalment aprovar i adjudicar el nou concurs, redactar les bases, publicar-les, estudiar les ofertes i finalment adjudicar el servei.

Explico aquest procediment perquè moltes vegades no anem tan ràpids com voldríem, i aquest és un bon exemple del temps que hem necessitat per fer un nou sistema de transport públic amb més línies, més parades, més servei i més qualitat. En el proper comentari parlarem amb més detall de les millores que tindrem.

POLÍTICA ASSISTENCIAL I SANITÀRIA.

La primera ponència del congrés del dissabte va ser sobre la política assistencial i sanitària. En aquest apartat hem de denunciar que en quatre anys, tot i la cessió dels terrenys, el 3r. CAP encara no ha entrat en funcionament i la darrera promesa d'entrada en funcionament que era per el mes d'abril no es podrà complir. A banda d'aquest retard ja cal començar a pensar en el 4rt. CAP per a Rubí i que des de CIU volem ubicar al barri de Ca n'Oriol.

La construcció d'una residència de dia per a la gent gran en el barri de Can Fatjó i Sant Jordi Parc i planificar amb detall les necessitats de residència permanent per a la nostra gent gran, tenint en compte la gent gran d'avui i la de demà.

Un altre aspecte que es va tractar va ser la voluntat decidida per potenciar la Finca Font del Ferro com a eina per a la integració i acollida als nois i noies amb minusvalies, caldria apostar per una mercantilització major d'aquesta empresa, seguint el model d'altres institucions semblants que funcionen arreu del país, que permet oferir més places i la futura inserció en el món laboral.

Atenció especial va rebre la necessitat d'incrementar el nombre de places d'escoles bressol municipals a Rubí i de concretar les necessitats presents i futures així com confeccionar un Pla d'Inversions vinculant per a construir-les en els propers quatre anys. També es va tractar la problemàtica dels horaris i la possibilitat d'ubicar-les en els polígons industrials. Aquests van ser alguns dels temes tractats en la primera part de la ponència sobre les persones en els propers dies anirem detallant altres propostes en aquest àmbit.

1r. CONGRÉS DE CIU DE RUBí

Dissabte CIU de Rubí va celebrar el seu congrés, o jornada de treball, per definir els eixos bàsics del programa electoral del 27 de maig, militants i simpatitzants de CIU durant més de 4 hores van debatre sobre la ciutat de Rubí, la situació actual de la ciutat i les propostes de futur per canviar la nostra ciutat.

Dos missatges volem enviar a la ciutadania de Rubí, el primer és que CIU té un projecte de ciutat, un projecte global que abasta a tots els àmbits de gestió però també un projecte per a les persones, per a totes les persones que hi viuen a Rubí. El segon missatge és que tenim un equip preparat per governar, un equip amb capacitat d'analitzar la situació actual, que proposa alternatives, canvis i mesures per canviar la nostra ciutat. Van intervenir un total de 15 ponents a banda dels assistents que van participar en els diferents debats.

Dels temes tractats en parlarem amb detall en els propers dies, però hem tractat sobre les polítiques socials i assistencials, gent gran, joventut, identitat, habitatge, immigració, seguretat, planificació territorial, sostenibilita i medi ambient i l'administració municipal.

Hem actualitzat les nostres propostes i idees i hem analitzat la situació actual de la nostra formació en l'àmbit local i territorial i també hem debatut sobre la campanya electoral.

Un exercici molt positiu pel que fa a la participació les propostes que s'han generat i sobretot pel convenciment de que tenim un projecte, i és un bon projecte, i tenim un equip i és un bon equip.

EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA.

El dia 8 de març hi ha la commemoració del dia de la dona treballadora, serà el punt d'arrencada de tot un seguit d'actes de reivindicació de la igualtat real entre home i dona en el món del treball i de les oportunitats de promoció. Hi ha estudis que demostren que la discriminació salarial en igualtat de càrrecs pot arribar a superar el 30% i a l'hora de la promoció laboral en molts casos la condició de dona pot arribar a ser un fre total a les aspiracions professionals de moltes dones.

Contra tot això és contra el que hem de lluitar tots plegats des de els respectius llocs, els responsables polítics des de la legislació i des de les empreses apostant i garantint la igualtat i des de la societat civil denunciant la desigualtat i reivindicant els canvis.

La dona avui treballa i ho fa per diferents motius, el principal, és que el treball forma part de l'enriquiment personal, de la formació, de la promoció social i de la vida de la gent, i per tant és un dret al que ningú ha de restar privat. Però sigui des de l'exercici d'aquest dret o des de la necessitat econòmica hi ha una realitat tangible, majoritàriament la dona és la responsable de la llar i de la família, els homes cada vegada hi col·laborem més però la intendència, la gerència, i la direcció de la vida familiar recau fonamentalment en la dona. Qui normalment té present els compromisos familiars i socials, qui planifica la compra, qui sap perfectament quan toca visitar el metge, les reunions a l'escola, qui realment porta el pes de la casa, no ens enganyem, avui encara és principalment la dona, i és segurament qui fa més sacrificis personals per la resta de la família, aquest és el gran reconeixement que avui vull fer a totes les dones treballadores, que ho fan per partida doble i això també és tema d'avui

LES ESCOLES BRESSOL.

En els darrers mesos s'està intentant introduir un debat sobre si ara toca prioritzar les polítiques socials per sobre de les reivindicacions nacionals. Indirectament o directament es situa a CIU com una formació política que prioritza els aspectes reivindicatius per sobre de les polítiques socials. Res més lluny de la realitat, l'obra de govern de CIU arreu, sempre ha prioritzat les polítiques socials i el president Pujol i la seva obra de govern són exemple de política al servei de les persones.

La setmana passada vaig compartir un seguit d'actes amb els alcaldes d'Ullastrell, Viladecavalls i Sant Cugat del Vallès entre d'altres companys, dos municipis petits (1.800 i 7.000 habitants respectivament) i una ciutat similar en població a Rubí i referent per molts de nosaltres. Tots tres municipis amb alcaldies de CIU. Ullastrell té una escola bressol amb 72 places i Viladecavalls cobreix tota la demanda de places que necessiten els seus habitants, Sant Cugat del Vallès té més de 370 places públiques i amb més places que ciutats metropolitanes amb molts més habitants.

A Rubí tenim dues escoles bressol públiques, la primera amb 82 places i la segona amb 125 inaugurada aquest mandat, en total poc més de 200 places per a més de 71.000 habitants, la comparació resulta terrorífica per la nostra ciutat, es miri com es miri.

Afortunadament aquesta legislatura s'ha creat la segona escola bressol municipal i haurem de continuar fent-ne de noves a la propera, la comparació l'any 2003 era insuportable i això comparant-nos amb municipis petits que tenen menys recursos econòmics i personals que Rubí i comparant-nos amb una ciutat com Sant Cugat que en molts aspectes és el nostre mirall. Pobles i ciutats amb alcaldies de CIU.

L'ACCÉS A L'HABITATGE.

La política d'habitatge és un dels reptes pendents que tenim en general a tot Catalunya i de forma específica a la ciutat de Rubí. Estem vivint en aquests moments una situació econòmica en termes generals positiva, un creixement superior a la mitjana europea que es fonamenta en bona part en el sector de la construcció. En els darrers anys hem vist com el preu de l'habitatge s'ha disparat i es dificulta l'adquisició d'un habitatge per part de tothom i particularment de la gent jove.

Des de l'administració pública hem de combinar la gestió urbanística amb la generació de sòl per a la construcció d'habitatge de promoció pública, ja sigui de propietat o de lloguer i promocions adreçades específicament a la gent jove amb mesures que permeten l'accés a la primera vivenda, permeten l'emancipació i també habitatges adaptats especialment a la gent gran.

En aquesta línia CIU va presentar un ambiciós programa d'habitatge a les passades eleccions al Parlament de Catalunya, propostes innovadores que facilitaven l'accés a la vivenda, mitjançant ajuts directes, subvencions i mitjançant la promoció d'obra nova.

També des de els Ajuntaments podem fer una política activa en l'àmbit de l'habitatge. És bàsica una gestió urbanística que permeti una oferta de sòl públic per a la promoció d'habitatge social, en règim de lloguer i de propietat. En aquestes polítiques CIU som capdavanters, les dues primeres ciutats en promoció d'habitatge públic per mil habitants són Sant Cugat del Vallès i l'Amposta, totes dues de CIU.

LA GESTIÓ DE L'IMMA. (II)

Un dels àmbits de gestió de l'Institut Municipal del Medi Ambient (IMMA) és el cicle de l'aigua. En aquest àmbit hem fet millores importants en aquests tres anys. Per importància tenim l'ampliació de la concessió que inclou ara el sanejament, és a dir, el clavegueram i els col·lectors. Per primer cop en la història de la nostra ciutat tenim un servei propi de manteniment i millora de la xarxa de clavegueram.

En aquest servei hi ha la neteja dels embornals, de les clavegueres, la inversió en nous vehicles, l'autorització de les noves connexions que les fa directament l'empresa i l'elaboració d'un nou Pla Director de la xarxa de clavegueram, que determinarà les inversions que en l'àmbit dels col·lectors hem de fer a Rubí.

També hi ha dues actuacions importants, el col·lector del C/ Monturiol que ja està en marxa i la solució del problema de la xarxa de sanejament al C/ Mallorca que en breu es presentarà als veïns i on actuarem també aquest any.

Aquest servei simplement no existia a la nostra ciutat i els incidents del C/ Monturiol els anys 2005 i 2006 van posar de manifest la necessitat i la manca de previsió dels darrers vint anys en els que no es va fer cap tipus d'actuació i el mateix amb el C/ Mallorca, una situació coneguda des de l'any 1.982 i que ningú fins ara havia afrontat.

LA GESTIÓ DE L'IMMA. (I)

Institut Municipal de Medi Ambient (IMMA) aquest és el nom d'un organisme municipal que aglutina totes les competències mediambientals de Rubí. Des del febrer de 2004 en sóc el regidor responsable i des de llavors hem fet canvis, noves propostes i modestament hem millorat la gestió i l'acció d'aquest organisme.

L'IMMA és conegut bàsicament pel seu servei principal que és la gestió de la política de residus municipals i la neteja viària però també tenim altres quatre camps d'actuació. Ens encarreguem del cicle integral de l'aigua (subministrament i sanejament), de la gestió del medi natural (activitats i usos del sòl no urbà), de la qualitat ambiental (emissions, energia...) i un apartat d'educació ambiental.

De l'àmbit més conegut la gestió del model de residus, les dades que tenim de balanç són positives, hi ha una percepció general que s'ha millorat tant en el servei de recollida de residus com en la neteja viària i de cara al futur apostem per més servei en quantitat i qualitat. En l'aspecte qualitatiu l'any 2006 les dades de recollida de residus i de les diferents fraccions han millorat. Hem reciclat i separat molt més que els dos darrers anys, gràcies a la col·laboració ciutadana, a les campanyes informatives i a l'ampliació de serveis des de l'IMMA. Per primer cop el creixement de les nostres aportacions a l'abocador és inferior al creixement de residus que hi ha a la ciutat. Hem reduït els costos de la planta de triatge respecte a l'exercici anterior i hem obtingut un millor resultat de la separació. Hem actuat conjuntament amb els grans generadors de matèria orgànica..., us aconsello de mirar la plana web de l'IMMA http://www.immarubi.cat

Hi ha un model de gestió de residus i neteja viària que ha millorat molt i que encara pot millorar més amb la nova adjudicació que preveu un millor servei de neteja viària amb més freqüències, més punts de recollida selectiva, nous contenidors més nets i més freqüència de neteja, renovació i ampliació de la flota de vehicles i de servei. En definitiva més quantitat i més qualitat per fer de Rubí una ciutat de referència en la neteja i el tractament de residus

PARLEM DE RUBÍ.

Parlem de Rubí va ser el primer missatge amb el que vaig publicitar el meu bloc. Majoritàriament he parlat de Rubí i algunes vegades de política nacional, que també crec que afecta als ciutadans de Rubí. Penso que és molt important poder incidir més enllà de Rubí, fent servir els diputats de CIU al Parlament i al Congrés per exemple, o manifestar que amb més autogovern millorarem ni que sigui en proximitat el servei als ciutadans de Rubí.

Alguns lectors del meu bloc em demanen que comenti alguns temes concrets de l'actualitat de Rubí, des de la campanya de CIU fins aspectes concrets de la gestió de l'IMMA i dels "busos", fins i tot es pregunten de l'efectivitat de la campanya "novedosa" que estem portant a terme. Altres qüestionen la gestió de CIU a l'Ajuntament de Rubí, segur que no ho hem fet tot bé.

Tot això dona un seguit de temes a tractar en els propers dies per poder contestar a tots els lectors que han deixat el seu comentari. Vagi per endavant una avançada continuaré amb aquest bloc més enllà de les eleccions municipals, per tant no és un element de campanya més, crec que és una forma diferent de fixar l'opinió i valoracions sobre temes que fins i tot no són d'actualitat periodística municipal.

EN DEFENSA DEL NOSTRE AUTOGOVERN.

Era el 30 de setembre, amb gent de CIU de Rubí venia de l'acte de presentació de l'Artur Mas com a candidat de CIU i anava al dinar de la gent gran activa de Rubí al pavelló de Can Roses. Durant les intervencions dels polítics hi va intervenir un diputat provincial del PSC. El seu discurs no va ser institucional, tot el contrari, va fer una intervenció política i sectària.

Indirectament va acusar a la gent de CIU de conservadors, fins i tot més a la dreta que el PP. Quin era el motiu, el vot contrari de CIU a la llei de dependència, CIU va votar en contra perquè anava contra l'estatut de Catalunya i contra les nostres competències. CIU també vol una llei de la dependència i per això vàrem lluitar en la negociació del nou estatut per tenir les competències, per poder fer una bona llei de la dependència i de l'assistència social, una llei feta des de Catalunya i pensant en la gent de Catalunya.

Han passat 4 mesos i el Consell Consultiu per unanimitat dels seus membres ha dictaminat la possible inconstitucionalitat de la major part dels articles d'aquesta llei. Ens vàrem quedar sols a Madrid en la defensa de les competències del govern de Catalunya, en defensa del nou estatut, en defensa de Catalunya, "ens vàrem quedar sols".

L'aposta estratègica de l'esquerra nacional és clara, es tracta de donar prioritat a les polítiques ideològiques per damunt de les polítiques nacionals. Aquesta situació valida l'aposta de Convergència per ser la casa gran o comuna del catalanisme, per molt que ens desacreditin, tenim una prioritat, Catalunya, la nostra nació, la defensa de la nostra identitat, la defensa del nostre autogovern i malauradament ens hem quedat sols, per això ara més que mai Convergència Democràtica ha d'esdevenir aquesta casa comuna per continuar defensant el que és nostre.

SANT ANTONI, UN EXEMPLE DE SOCIETAT CIVIL.

Avui han finalitzat els actes que any rera any, i en porten 148, organitza la Societat de Sant Antoni Abat, ahir va ser el dia del concert i ball a càrrec de l'orquestra Meravella amb gran participació dels associats i ciutadans en general, avui un esmorzar públic que segons m'han dit ha trencat les previsions d'assistència de gent i una gran rua dels Tres Tombs simplement impressionant, crec que a Rubí té lloc una de les millors celebracions de la festa de Sant Antoni, no sé quantes bandes n'he perdut el compte i quantitat enorme de carruatges i cavalls.

L'èxit és de la societat de Sant Antoni que manté viva una tradició de la nostra ciutat que ens recorda el nostre passat com a poble agrícola i de traginers, una junta que dedica hores durant tot l'any per fer possible una festa de la qual en gaudim tots els ciutadans de Rubí. El suport de les institucions és mínim, el finançament bàsicament és a través dels associats, dels col·laboradors en publicitat, de la venda de tota mena de rifes, l'organització del ball de cap d'any, el quinto i tantes activitats que fan possible fer front al pressupost de la Festa Gran d'Hivern.

La Junta de Sant Antoni ens demostra que a Rubí és possible organitzar actes importants, mobilitzar la gent des de la societat civil, sense control i intervenció de l'administració, defensant la seva independència política, fer un punt de trobada entre el passat i el present, mantenir una tradició que forma part de la nostra personalitat i fer una demostració desacomplexada de catalanitat. Què més els hi podem demanar?, simplement que continuïn amb la mateixa il·lusió, dedicació i empenta, que preparin aquest 150è aniversari proper que ens recorda que tenim una història com a poble, unes tradicions i una gent que s'estima la seva ciutat. Endavant.

ANEM PER FEINA.

Ahir va haver la roda de premsa de presentació de la meva candidatura com a cap de llista de CIU a les properes eleccions municipals del 27 de maig. En primer lloc vull agrair la confiança que han dipositat els companys de Convergència i Unió en la meva persona, per representar el projecte de CIU a Rubí, que és també defensar el projecte de CIU per Catalunya. I en segon lloc és una satisfacció i un orgull poder representar la gent de CIU i els seus votants.

Conjuntament amb els presidents locals de CDC i UDC, en Toni Valdívia i en Miquel Montoliu, i amb els dos comitès executius, vàrem presentar els fonaments de la proposta electoral de CIU per a les properes eleccions municipals, pensem que la nostra ciutat ha de tenir capacitat de lideratge, necessitem l'exercici d'un municipalisme participatiu i nacionalista, creiem en una gestió urbanística sostenible que garanteixi el progrés dels ciutadans, apostem per una política social a favor de les persones i defensem el caràcter emprenedor de la gent i de la societat civil, i un compromís treballar pel futur de Rubí.

D'aquí al 27 de maig hem d'anar per feina per donar la resposta adequada als reptes de futur de la nostra ciutat.

L'ÀMBIT METROPOLITÀ.

En la propera legislatura municipal i coincidint amb l'actual legislatura al Parlament de Catalunya probablement es debatrà la nova llei d'ordenació territorial. Llei que regularà les vegueries i també l'Àrea Metropolitana de Barcelona. No neguem el fet de que Rubí tot i que no forma part actualment de l'entitat metropolitana té una realitat cada cop més metropolitana.

Quan es plantegi l'oportunitat de si Rubí forma part o no de l'Àrea Metropolitana haurem d'analitzar molt bé en quines condicions, quins drets i quins deures i arribar a la conclusió de si ens convé com a ciutat ser-hi o no ser-hi. Nosaltres defensarem la realitat metropolitana de la ciutat de Rubí i la interdependència aqmb les ciutats del nostre entorn, ara bé en cap cas la possible entrada de Rubí a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha de comportar una pèrdua de la nostra identitat com a ciutat, la desnaturalització de la nostra pròpia personalitat i passar a ser un apèndix de la gran Barcelona.

Estem disposats a mancomunar serveis per aconseguir més eficiència i eficàcia, estem disposats a particpar en consorcis com el de la B-30 per promoure l'activitat econòmica, però penso que no podem perdre la capacitat d'ordenació i orientació del nostre territori, la capacitat de definir els espais lliures, la capacitat de dissenyar els nostres serveis i com els volem prestar, definir també un model de ciutat per viure-hi i treballar. En definitiva ser nosaltres mateixos, ser actius i també cooperar però en cap cas dependre d'una estratègia que es marca fora de la nostra ciutat.

VOCACIÓ INDUSTRIAL.

Rubí té històricament una vocació de ciutat industrial, segons la diagnosis del POUM el 50% del sòl urbanitzat és industrial. Des d'aquesta posició la ciutat de Rubí ha d'articular en els propers anys la seva estratègia pròpia i en relació a les ciutats del nostre entorn. Nosaltres pensem que Rubí ha de continuar sent una ciutat on la indústria continuï sent l'eix de la nostra activitat econòmica, una indústria moderna i adaptada als nous canvis tecnològics, al procés de globalització i que sigui generadora de valor afegit, ens hem de preparar per a la nova indústria i per dotar-nos dels serveis que aquestes necessiten tant en l'àmbit privat com en el públic.

En aquesta línia ahir vaig assistir a la inauguració de les noves instal·lacions de DSV, unes instal·lacions impressionants per la seva magnitud, és el segon centre de logística a nivell europeu i el primer del grup, una empresa de logística de valor afegit, és a dir, quelcom més que un magatzem. A finals de desembre de 2004 vàrem rebre als representants de Frans Maas actual DSV i de l'empresa constructora que ens va exposar el seu projecte, quan ens van dir que a més de la logística també hi hauria manipulació i la seu social espanyola de l'empresa i a més seria la base del sud d'Europa no vàrem tenir dubtes calia fer l'aposta i fer possible la seva implantació.

Avui aquell projecte és una realitat i és una porta per donar serveis a la nostra indústria en el marc de la globalització, una indústria que ha de competir amb països tercers i que cal que tingui més recerca, més innovació i serveis professionals com pot ser la implantació de DSV.

RUBÍ EN TRANSFORMACIÓ.

Aquest és el títol del llibre que l'Ajuntament de Rubí està fent arribar a totes les llars. El llibre és un balanç de l'actual equip de govern format per PSC, CIU i ERC. Cada quatre anys els polítics hem de passar comptes d'allò que hem fet i d'allò que no hem fet. El títol del llibre és molt clar estem davant una transformació de la nostra ciutat, més lenta del que molts voldríem però sens dubte ens estem transformant.

El procés de transformació s'ha fet a partir de diferents sensibilitats i aportacions, el camí d'aquests quatre anys no ha estat fàcil i tot i que hem estat d'acord en les línies generals de cap a on volíem anar, algunes vegades, en el timó de la nau hi hagut tensió i contraposició d'idees, al final tots hem cedit i hem sumat en fer realitat bona part dels projectes que es presenten en aquest llibre.

Hem intentat i ens hem esforçat en millorar els serveis, des de l'atenció ciutadana als serveis socials i assistencials, la neteja, la recollida de residus i el manteniment urbà. Hem començat a posar punt i final al concepte de ciutat illa, camp aquest, on tenim molt de camí per recórrer en el futur si sabem aprofitar les oportunitats d'ordenació del nostre territori i la nostra ubicació geogràfica.

Evidentment són moltes les mancances que tenim encara, en equipaments i serveis, però podem anar a més i aquest és un dels compromisos de CIU per els propers quatre anys, transformar la nostra ciutat però fer-ho des de el respecte també a la nostra identitat pròpia que s'ha anat conformant al llarg d'anys i segles de treball d'homes i dones que han fet aquesta ciutat, una ciutat que avui presenta oportunitats de desenvolupament i creixement. Estem convençuts.

ELS VIATGES DE MONTILLA.

La notícia del dilluns dia 8 de gener havia de ser la primera visita del President Montilla a La Moncloa. L'atemptat de Madrid i la situació política arran del fracàs del procés de pau va obligar al President del Govern espanyol a convocar abans una reunió amb el President del PP Mariano Rajoy. La visita del President Montilla va quedar relegada a un segon plànol de l'actualitat informativa del dilluns.

No obstant sí que hem pogut veure el nou tarannà del govern d'entesa a Catalunya, quantes menys friccions amb el govern central millor. A banda de que no era notícia principal, tampoc ho són els acords als que teòricament han arribat, de fet només el compromís de constituir les comissions bilaterals pel desplegament de l'Estatut abans de 3 mesos. No hi ha un compromís de calendari de treball i ni tan sols un compromís per aplicar el nou sistema de finançament previst en el nou Estatut.

Sense estridències ni sorolls el govern Montilla imposa una anestèsia a la nostra societat, que és del que es tracta amb això de la política postnacional. Per això no calia fer el viatge potser amb un e-mail ja era suficient.

COMENÇA 2007.

Avui pràcticament tothom ja ha tornat a la normalitat, les escoles i també els diferents centres de treball, ja s'han acabat les festes, avui podem dir que és el primer dia pràcticament normal de 2007. A nivell municipal ha estat també el primer dilluns normal de 2007, reunió al matí d'equip de govern i junta de govern local, a la nit primera reunió de l'executiu de Convergència Democràtica de Catalunya a Rubí.

Tots els que més o menys estem en política ja tenim la vista posada en una data del calendari, el 27 de maig de 2007, les properes eleccions municipals. Des de CIU ja fa temps que estem treballant en la preparació d'aquestes eleccions, però ara ja hem posat el compte enrera, ben aviat la proclamació del candidat, els primers candidats i la llista completa.

D'això també hem parlat avui però no era el més important, considero que el més important és poder parlar de projecte de ciutat, i de projectes concrets, de poder defensar que el vot a CIU serà un vot útil, què proposem i quin compromís volem assumir, i una idea final, els rubinencs i rubinenques tenim el dret de somiar una ciutat millor i CIU el compromís per fer realitat aquest somni.

LA COMUNICACIÓ A RUBÍ (I).

Un comentari en el bloc em demana la meva opinió sobre el fet de que a Rubí ja no tenim TV i què podem fer des de l'Ajuntament.

El govern de la Generalitat de Catalunya va decidir no concedir la llicència privada de TV a l'oferta de Canal 50 de Rubí. La ciutat de Rubí ha estat discriminada pel govern català en la distribució de llicències i és bastant difícil que a curt termini i un cop es desenvolupi la TDT tinguem una televisió privada d'àmbit rubinenc.

En l'àmbit dels canals públics, el desplegament de la TDT ens obliga a compartir la llicència amb altres municipis de la nostra comarca com Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet, Montcada i altres. Ja podem afirmar que serà molt difícil generar una programació amb tant de detall sobre els afers de la nostra ciutat com la que tenia Canal 50.

Què fem des de l'Ajuntament. Em consta que s'està intentant que mentre hi hagi emissions en sistema analògic es pugui reemprendre les emissions de Canal 50, per altra banda hem de fer possible que el futur canal públic comarcal sigui atractiu per la gent de la comarca i del municipi, pugui haver programes específics o apartats dedicats als municipis i reivindicar que quan tècnicament sigui possible (penso que ho és) hi hagi noves llicències al nostre entorn i que Rubí en tingui una.

NO HI HA AMBICIÓ NACIONAL.

El dia 30 de desembre vaig veure i escoltar amb atenció el discurs del President Montilla. El primer missatge institucional com a nou president de Catalunya em va decebre. A través del web de la Generalitat he llegit una còpia del missatge per confirmar o no la meva sensació negativa del missatge. No hi ha cap dubte ha estat un missatge decebedor, mancat d'ambició nacional, però també mancat de la força que s'espera d'un governant.

Com a qualsevol país del món Catalunya té reptes importants els que hem de fer front, des de la globalització econòmica, amb l'efecte de la deslocalització, fins a la immigració, des de la construcció europea fins a la garantia de l'actual estat del benestar, reptes que requereixen ambició i decisió, coses que manquen en l'actual govern de Catalunya. A més tenim el repte de la supervivència de la nostra identitat nacional, de la nostra llengua i de la nostra cultura, tot això no hi era en el discurs del President de la Generalitat.

Com tampoc hi havia cap referència a les infrastructures i als equipaments, ni a la millora de la sanitat i de l'ensenyament, no hi havia cap referència a la feina feta i cap concreció de la feina futura. En definitiva era un discurs patriòticament pobre, més propi d'un alcalde o president de diputació que no pas el discurs del President d'un país que pot estar entre els millors d'Europa i del món.

Una darrera referència, ha fet servir 10 vegades "vull" quatre vegades ens ha demanat "confiança" i sis vegades fa referència a compromís, però cap vegada diu "farem" que vol dir entre altres coses que entre tots tirarem endavant aquest país.

L'OCI A RUBÍ.

La manca d'espais d'oci a la nostra ciutat és d'aquelles realitats palpables a Rubí. Ens falta una oferta d'oci, bàsicament privat. No es tracta que des de l'administració pública generem aquesta oferta d'oci, el que es tracta és de generar les condicions que permetin que des de la iniciativa privada o des de la societat civil es cobreixi aquesta mancança.

A Rubí no hi ha un problema de demanda, la demanda hi és, la gent hi és i ho podem comprovar, la gent surt al carrer per Festa Major, Sant Antoni, Carnestoltes i d'aquí pocs dies durant la cavalcada dels Reis, o bé l'èxit de participació al Saló de la Infància al pavelló de Can Rosés.

Lligat a l'oci hi ha al comerç, malauradament avui comprem en el temps d'oci i intentem combinar ambdues coses, comprar i passar-ho bé (cinemes, berenar, cafè, dinar, sopar...). És per això que futures implantacions de locals de restauració i el projecte a la zona del Rubí Desenvolupament són elements dinamitzadors que ens permetran de poder viure Rubí, on viure és més que dormir, és a dir, viure és comprar, dinar, sopar, prendre un cafè, veure una pel·lícula, teatre...